De Boí a la Vall Fosca

Horari :


9:45    Sortida de Gotarta  (1.191m)
10:30  Castellars (segell)  (1.223 m)
11:00  Parada : avaria del Pata Brava
12:00  Abans del barranc d'Erta (1.610 m)
12:50  Coll de Sas  (1.518 m)
13:05  Les Esglésies (1.036 m)
15:14  Coll de l'Oli (1.525 m)
16:00  Espui (1.244 m)


Descripció

Ens llevem d'hora especialment per a veure   passar la Non-Stop i, com ja heu vist, ens hem convertit en avitualladors de la cursa. Ha estat molt emocionant! Veure passar aquests "fenòmens" ens ha fet sentir-nos part de la cursa.

Aixi que quan, finalment, hem començat la nostra etapa estàvem plens d'aquest entusiasme. D'entrada un tram de baixada fins a trobar la carretera de la vall de Boí, després de Malpas. De seguida la pujada a Castellars, la primera del dia. Sort que la parada obligatòria per a posar el segell ens permet un petit descans. Reprenem la pujada. Ens esperen 400 m de desnivell mentre passem tres colls : Menal, Peranera i Fades, sovint per trams amb pedra solta.

Però de cop ens trobem un ciclista a la vora del camí. Té un problema a la cadena i no porta eines. Nosaltres sí. Passem una bona estona intentant canviar una baula amb el "tronchacadenas" (he de buscar com es diu en català). La teoria molts la saben pero la pràctica és una altra cosa! Finalment ho aconseguim. Mentrestant hem sabut que es diu Antonio, que ha vingut a fer els Pedals Non-stop des de Guijuelo! I resulta que, com era d'esperar, té una empresa de pernils! "Pata brava" es diuen. Ens acomiadem desitjant-li que li vagi bé  i, això sí, li encarreguem un pernil.  

  

Una horeta més tard continuem colls amunt. El sol ja peta fort i ens fa suar de valent. Però el paisatge que se'ns obre al nostre davant és cada cop més impressionant : a la nostra dreta les muntanyes que s'enfilen a la capçalera de la vall de Boí, i a l'esquerra ja treuen el cap les que separen la Vall Fosca de la de Llesui i Espot. Sense pausa el pendent s'allargassa mentre voreja el barranc d'Erta, la cota més alta d'avui (1.610 m). Ens fem una foto (bikeart) al coll de Sas, abans de començar una llarga baixada per una pista força ampla que ens condueix a Les Esglésies, on ens trobem un dels avituallaments de la prova. No cal dir que en fem un bon ús, al capdavall ja ens ho hem guanyat a Gotarta!! A més, cal agafar forces per a la pujada al Coll de l'Oli, segon repte important de la jornada. Són gairebé 8 km amb uns 500 m de desnivell especialment durs fins al Coll de Pemir. Després el camí va carenejant amb alts i baixos per un corriol cada cop més tancat i poc ciclable entre rocs i tallants sobre un terra rogenc molt impactant. Sembla més un paisatge lunar que no pas de casa nostra, tenim la sensació que ens hem perdut amb la bici per un lloc impossible però estranyament bonic. 

Finalment arribem al Coll de l'Oli i emprenem la baixada vertiginosa -i molt tècnica- cap a la Mare de Déu del Coll i Aguiró, primer poblet de la Vall Fosca que trobem. Un refrescant doll d'aigua fresca ens sorprèn a mitja baixada. El Miguel es refà de la "pàjara" del dia (avui li tocava a ell) i tirem fins al poble on carreguem els bidons a la font mentre xerrem amb gent del país que ens confirmen que, realment, la Vall Fosca té els dies comptats, i això que el macropojecte que enllaçava amb Boí s'ha perdut en la boira de la bombolla immobiliària!

Dalt de Coll de l'Oli

Des d'Aguiró, ja per carretera, baixem ràpidament fins al fons de la vall per agafar la carretera central que ens durà a Espui, fita d'avui (rodolí espontani, us ho asseguro!). Passem per Torre de Cabdella, on em vénen al cap tants d'estius amb la Mònica. Torno a la Vall Fosca després d'un munt de temps... 
La carretera puja suaument però sense treva, se'ns fa llarga perquè tenim moltes ganes d'arribar i descansar finalment. Ha estat un dia dur però molt, molt agraït. Una cosa que, qui no ho ha fet, no ho pot entendre, vès què hi farem. Arribem a Espui i ens trobem un altre avituallament. Alguns ciclistes han decidit deixar-ho aquí (o ho fan en dues etapes) i s'estan eixarrancats a l'ombra refent-se de l'esforç (imagineu : ells han sortit aquest mateix matí de Viella, a més d'un centenar de quilòmetres!). Nosaltres ja som a recer. Demà ens espera el Triador. Però això és demà. Avui toca descans i fer un tomb amb la família per aquesta vall de nom poètic.

A la font d'Aguiró